Bon dia guapos i guapes!
Avui us vull parlar sobre les teories lingüístiques que he experimentat com
a aprenent de llengües.
Mirant-ho així a simple vista, sense fer una anàlisi ben detallada, diria
que en general la meva experiència es basa en la gramàtica tradicional., però
mira’t més a fons diferenciaria dues etapes.
La primera és l’etapa escolar. Per norma general, com he dit en les
publicacions anteriors, tret de l’excepció de la professora amb qui treballàvem
per projectes, tots els altres professors de llengua basaven les seves classes
en la teoria de gramàtica tradicional. Les tasques es basaven bàsicament en
exercicis de vocabulari, definicions, completar espais a partir de regles
gramaticals, etc. En anglès, per
exemple, al final de cada unitat dels llibres, trobàvem un apartat de
vocabulari que ens feien apuntar a la llibreta en forma de llista amb la
paraula en anglès i la seva corresponent traducció en català. Un cop al més,
fèiem un examen de vocabulari per comprovar que ens l’anàvem estudiant. La
resta d’exercicis eren de gramàtica. Al principi de cada unitat hi havia
l’explicació de les normes gramaticals, com podeu veure a la foto. A partir
d’aquesta explicació, hi havia una sèrie d’exercicis que eren sobretot d’omplir
vuits, transformar frases, corregir errors gramaticals, traduccions, etc.
La segona etapa que vull destacar és quan vaig començar a aprendre l’anglès
amb la professora nativa. Des d’aleshores, ja no hi van haver més exercicis repetitius
de gramàtica, ni vocabularis apresos per força, ni traduccions sense sentit. Em
va donar la sensació que en setmanes aprenia més que en tots els anys que havia
fet anglès a l’escola. I ara, avui en dia, hi penso molt. Quanta gent acaba l’ESO
sense saber parlar anglès, tot i que ha estat un mínim de 10 anys estudiant-lo?
Aquesta etapa la considero més enfocada cap a un enfocament pragmàtic, ja que eren
classes en què es valoraven les necessitats lingüístiques de cada aprenent, es
posava molt d’èmfasi en la contextualització, la pràctica i en la consecució de
la comunicació. Treballàvem sobretot oralment amb un full on hi apuntàvem si
ens interessava alguna cosa que anava sortint en els diàlegs i desconeixíem,
per exemple.
Aquest és un canvi que recordo molt positivament, ja que fins ara totes les
classes que havia tingut d’idiomes eren iguals per a tothom, basades només en
la gramàtica. Però des de llavors, les classes de les quals més fruits he tret
són les que he fet sota aquesta teoria, tant d’anglès com de francès.
Us deixo unes fotos perquè pugueu veureu una mica alguns exemples d’exercicis que sustentaven aquesta teoria més tradicional. A la publicació anterior també vaig penjar algunes fotos de traduccions i índexs que també són interessants per a aquesta publicació. Com podeu veure, són
exercicis majoritàriament escrits, amb criteris de correcció bàsicament que
afecten a la normativa.
| Explicació de la gramàtica |
| Exercicis d'omplir els forats |
| Exercicis de corregir errors |
Això és tot per
avui! Ens veiem a la propera! Ja em direu que en penseu d’aquestes etapes que
he viscut en el meu viatge pel món de les llengües ;p!!!
Hola, Laia,
ResponEliminaEstà bé que ho hagis dividit en res grans estapes. Sap greu,però, que la segona etapa aparegui amb una professora d'acadèmia (oi?). Tothom hauria de tenir dret a aprendre una llengua així en una escola pública!
Fins aviat,
Marta
I tant que sí Marta! és una pena que els diners segueixin tenint aquest importància, fins i tots en temes tan vitals com és l'ensenyament!
ResponElimina