divendres, 16 de maig del 2014

4: Teories lingüístiques




Bon dia guapos i guapes!

Avui us vull parlar sobre les teories lingüístiques que he experimentat com a aprenent de llengües.
Mirant-ho així a simple vista, sense fer una anàlisi ben detallada, diria que en general la meva experiència es basa en la gramàtica tradicional., però mira’t més a fons diferenciaria dues etapes.

La primera és l’etapa escolar. Per norma general, com he dit en les publicacions anteriors, tret de l’excepció de la professora amb qui treballàvem per projectes, tots els altres professors de llengua basaven les seves classes en la teoria de gramàtica tradicional. Les tasques es basaven bàsicament en exercicis de vocabulari, definicions, completar espais a partir de regles gramaticals, etc.  En anglès, per exemple, al final de cada unitat dels llibres, trobàvem un apartat de vocabulari que ens feien apuntar a la llibreta en forma de llista amb la paraula en anglès i la seva corresponent traducció en català. Un cop al més, fèiem un examen de vocabulari per comprovar que ens l’anàvem estudiant. La resta d’exercicis eren de gramàtica. Al principi de cada unitat hi havia l’explicació de les normes gramaticals, com podeu veure a la foto. A partir d’aquesta explicació, hi havia una sèrie d’exercicis que eren sobretot d’omplir vuits, transformar frases, corregir errors gramaticals, traduccions, etc. 

La segona etapa que vull destacar és quan vaig començar a aprendre l’anglès amb la professora nativa. Des d’aleshores, ja no hi van haver més exercicis repetitius de gramàtica, ni vocabularis apresos per força, ni traduccions sense sentit. Em va donar la sensació que en setmanes aprenia més que en tots els anys que havia fet anglès a l’escola. I ara, avui en dia, hi penso molt. Quanta gent acaba l’ESO sense saber parlar anglès, tot i que ha estat un mínim de 10 anys estudiant-lo? Aquesta etapa la considero més enfocada cap a un enfocament pragmàtic, ja que eren classes en què es valoraven les necessitats lingüístiques de cada aprenent, es posava molt d’èmfasi en la contextualització, la pràctica i en la consecució de la comunicació. Treballàvem sobretot oralment amb un full on hi apuntàvem si ens interessava alguna cosa que anava sortint en els diàlegs i desconeixíem, per exemple. 

Aquest és un canvi que recordo molt positivament, ja que fins ara totes les classes que havia tingut d’idiomes eren iguals per a tothom, basades només en la gramàtica. Però des de llavors, les classes de les quals més fruits he tret són les que he fet sota aquesta teoria, tant d’anglès com de francès. 

Us deixo unes fotos perquè pugueu veureu una mica alguns exemples d’exercicis  que sustentaven aquesta teoria més tradicional. A la publicació anterior també vaig penjar algunes fotos de traduccions i índexs que també són interessants per a aquesta publicació. Com podeu veure, són exercicis majoritàriament escrits, amb criteris de correcció bàsicament que afecten a la normativa.
Explicació de la gramàtica

Exercicis d'omplir els forats

Exercicis de corregir errors


Això és tot per avui! Ens veiem a la propera! Ja em direu que en penseu d’aquestes etapes que he viscut en el meu viatge pel món de les llengües ;p!!!

2 comentaris:

  1. Hola, Laia,
    Està bé que ho hagis dividit en res grans estapes. Sap greu,però, que la segona etapa aparegui amb una professora d'acadèmia (oi?). Tothom hauria de tenir dret a aprendre una llengua així en una escola pública!

    Fins aviat,
    Marta

    ResponElimina
  2. I tant que sí Marta! és una pena que els diners segueixin tenint aquest importància, fins i tots en temes tan vitals com és l'ensenyament!

    ResponElimina