2: Jo i les meves llengües

Jo i les meves llengües

Hola a tots una altra vegada!

Ja torno a ser aquí! Com esteu?

Viatge tranquil, fàcil

Avui parlaré sobre les meves llengües. Us explicaré quines són i que han representat per a mi en aquest viatge d’aprenentatge. Com veureu, hi ha etapes que s’han fet molt feixugues… com aquell viatge d’autobús cap a algun destí que no acaba mai… mentre que d’altres han estat lleugeres i fàcils de portar, com un vol de Ryanair cap a Londres. 

Començarem amb el CATALÀ: la llengua que m’acompanya des de l’inici d’aquest llarg viatge. El català és la meva llengua materna i amb la qual he crescut i em sento més còmode. Aquesta és una de les llengües que han estat com el vol de Ryanair; sense donar-me compte, l’he anada aprenent, ja que tant la meva comunicació familiar com la del meu ambient ha estat en aquesta llengua. Del català tinc el nivell C que et donen amb el graduat escolar, tot i que el meu nivell ha augmentat de manera molt positiva des que he començat la meva carrera. 

Típiques turbulències d'un viatge dur

En segon lloc, trobem el CASTELLÀ: una altra llengua que porto amb mi des dels inicis i que també ha estat fàcil i sense adonar-me’n. Tot i així, en aquest vol de Ryanair hi ha hagut alguna turbulència: algunes situacions en què he viatjat per la resta d’Espanya i algun comentari com “Se nota mucho que eres Catalana” m’ha arribat. De fet, aquests comentaris són per a mi com una turbulència, ja que aquí a Catalunya sembla que utilitzi les dues llengües sense cap problema, però quan realment he estat en un context totalment castellanoparlant m’he donat compte que tinc algunes mancances, tant a nivell lèxic, com fonològic. És per això que la considero la meva L2 i no la meva segona llengua materna; ni he crescut en un ambient familiar castellà, ni m’he mogut gaire en ambients castellanoparlants a nivell d’amics, per exemple. Ha estat una llengua fàcil, que he aprés com si fos la meva pròpia llengua, tot i que he d’acceptar que ni el seu aprenentatge ni la competència que tinc és comparable amb el català. Tot i així, la parlo i l’escric sense problema en el meu dia a dia i l’he aprés també inconscientment. Del castellà també suposo que tinc un nivell C, ja que el domino com una persona castellana, tot i els errors que pugui tenir, que considero de poca importància. 

En tercer lloc, trobem l’ANGLÈS: la meva primera llengua estrangera. M’ha acompanyat també des de gaire bé l’inici, tot i que no va ser fins els 3 anys que vaig començar a aprendre-la. Tot i així, com acabaré explicant en alguna publicació següent, el meu aprenentatge d’anglès es va intensificar en algun moment de la meva vida, ja que a l’escola no estava gaire satisfeta de com l’ensenyaven. Si hagués de qualificar la meva història amb l’anglès, diria que ha estat com un viatge llarg, cap a un destí que esperes molt, però que és llarg i amb etapes dures, com quan el del teu costat ronca i no pots dormir, o com quan ja has agafat el son i l’hostessa de vol et desperta perquè esmorzis. Tot i així, un cop arribes al destí, ets súper feliç d’haver passat aquest vol perquè ha valgut la pena per arribar allà on volies i ja no li tens en compte ni al company roncador ni a l’hostessa. El meu nivell és actualment d’un C1-C2. Tot i que no tinc el títol oficial, a través de les assignatures d’anglès que fem, puc deduir-ho. 

Per últim arriba el FRANCÈS: la meva segona llengua estrangera. És una llengua molt recent en la meva vida, ja que va ser com un d’aquells vols que has d’agafar de sobte perquè tens alguna qüestió pendent de resoldre a un altre país. La vaig començar l’estiu abans de començar la carrera perquè tenia claríssim que volia fer aquesta carrera, però em demanaven una llengua estrangera a part de l’anglès. I per proximitat i per comoditat, vaig escollir el francès, ja que en un cop de cotxe puc anar a practicar-lo. Segons les assignatures de francès que estic cursant, actualment tinc un nivell equivalent a un B1-B2, tot i que tinc intenció de treure’m el títol oficial per corroborar aquest nivell. Arribar fins aquest nivell ha estat un viatge molt molt complicat. Un d’aquells llargs amb moltes turbulències que he citat anteriorment. Com que l’he aprés amb molta pressió i rapidesa, he passat moments durs, en què he hagut de dedicar-hi moltes hores i esforç, però bé... ja se saps que aprendre una llengua no és gens fàcil. Tot i així, espero que tot aquest esforç també acabi valent la pena i rebi ben aviat la satisfacció personal que espero. 

Com veieu, doncs, vaig ser escolaritzada principalment en català, tot i que el castellà també va ser una llengua important a l’escola, ja que hi havia moltes monges que eren castellanes i no sé perquè, no van aprendre mai el català. Per tant, la meva educació formal ha estat bàsicament en català i en castellà, i la informal també. M’agradaria destacar també que els inicis del meu aprenentatge formal de l’anglès també van ser en català, tot i que ja explicaré que en penso respecte a això més endavant. 

A partir d’ara, si miro cap a un futur, m’agradaria haver aprofundit molt més en l’anglès, ja que és una llengua que m’encanta i que tinc moltes ganes de seguir coneixent molt a fons. Quant al francès, també tinc ganes de seguir aprenent-la, tot i que no tinc tanta motivació com el francès. M’agradaria obrir nous camins d’aquest viatge i apostar per altres llengües: l’italià em cria molt l’atenció i el portuguès també. Aquestes són dues llengües que m’agradaria aprendre més a nivell de satisfacció personal.  A nivell més professional, no descarto començar amb el xinés o el rus ben aviat, ja que s’ha de ser conscient de la seva importància. Així que sóc bastant positiva en matèria de llengües en un futur, ja que les llengües són el que m’agrada i m’encanta viure envoltada d’elles. Aquest és un dels molts motius que m’han portat a triar aquesta assignatura; vull viure amb i per a les llengües, i un dels àmbits que em criden més l’atenció és el seu ensenyament i aprenentatge. Per tant, espero que aquesta assignatura m’aporti respostes a totes les preguntes i curiositats que em plantejo. De moment, aquest blog està sent una gran manera de reflexionar sobre la meva experiència lingüística d’una manera que poques vegades m’havia plantejat! 

Això és tot per avui, demà seguiré amb una publicació on penjaré algunes imatges de records i fets que m’ajudaran a parlar i donar suport a la meva experiència i així també podeu comparar amb els vostres recursos i curiositats!

Fins demà guapos i guapess!!!