6: Les meves metodologies

Hola una altra vegada!!!

Avui us parlaré sobre les metodologies. A classe hem tractat diferents conceptes sobre aquest món de les metodologies, però el cert és que la meva experiència només em permet parlar d’alguna d’elles, tot i que n’hi ha d’altres que m’han semblat molt interessant i que m’agradaria haver “patit”. Per exemple, la Suggestopedia o el Silent Way són metodologies que no havia sentit mai , però que m’han semblat molt curioses. Però bé, anem al gra!

Us parlaré primer de tot de la metodologia gramàtica-traducció. Durant molts anys he estat “víctima” d’aquesta metodologia en moltes classes d’idiomes. En anglès, com ja us he explicat anteriorment, durant molt anys vaig tenir una professora que basava la seves classes en exercicis de gramàtica, de memorització de regles gramaticals, vocabularis, etc. per després ser capaços de traduir frases i textos en anglès. També a llatí vaig viure això! I és que no us ho he dit, però a l’escola també vaig aprendre llatí durant dos anys, i tot i que els meus coneixements no van anar més enllà dels conceptes que havíem d’estudiar per a la selectivitat, em va agradar molt! Les classes eren també molt gramaticals, basades en traducció de textos generalment literaris. De fet, he de confessar que sóc una boja de la gramàtica!! M’encanta! I doncs és per això, que ja m’agrada ja haver experimentat aquesta metodologia, tot i que s’ha de ser conscient que, alhora d’aprendre una llengua, el docent no es pot basar tan sols en aquests mètode, ja que pot ser que l’aprenent acabi amb moltes mancances, sobretot comunicatives. Com us he dit anteriorment, sóc bastant crítica del fet que després d’estar 10 anys estudiant anglès, una persona acaba l’escola sense parlar bé anglès, si no s’ha pogut permetre fer classes extraescolars. Si analitzem la majoria de classes d’idiomes (parlo sobretot de l’anglès per la meva experiència), veurem que els continguts són bàsicament gramaticals, amb aquesta metodologia, per tant, alguna cosa falla. Però bé, esperem que això vagi canviant! 

I precisament per això, us vull parlar d’altres metodologies que he experimentat i que també m’han semblat útils en moltes ocasions. Les classes de francès que vaig fer als inicis del meu viatge cap al francès van ser en una escola oficial d’idiomes, us en recordeu? Doncs, allà, la professora treballava molt des d’un enfocament més comunicatiu. Donava molta importància al diàleg entre alumnes, al discurs i situacions de comunicació efectiva. Alguna classe d’anglès que he fet algun estiu també han sigut basades en aquesta metodologia, ja que eren classes basades en speaking i pràctica de l’oralitat. Valoro molt positivament l’experiència que he tingut amb aquesta metodologia, ja que la considero molt útil per posar en pràctica tots els coneixements de gramàtica que es tenen, ja que si només et bases en exercicis gramaticals, no arribes a gaire bon port. I realment, va ser quan vaig veure que les estructures que tenia al cap servien per comunicar-me i fer-me entendre, que vaig començar a gaudir amb les llengües. 

A més, també us vull parlar sobre el mètode oral/situacional i audiolingual.  He tingut poca experiència com a aprenent amb aquest mètode, però en amb la professora que tinc actualment de francès, les classes es basen en la importància de l’oralitat i l’ús de la llengua. Em proposa contextos i situacions reals, a través de gravacions, diàlegs, etc. i a partir d’aquí fem exercicis de diàlegs i intercanvi d’opinions sobre el que hem vist. Amb cada una d’aquestes activitats, n’extrèiem el vocabulari que interessa i anem aprenent estructures.

També m’agradaria recordar aquella etapa amb aquella professora que us vaig explicar d’anglès que ens feia treballar per tasques o projectes. Cada setmana proposava un tema, com per exemple, el medi ambient, i cada grup feia recerca sobre cançons, notícies, imatges, vocabulari, etc. sobre aquell tema d’actualitat. Quan l’acabàvem, l’exposàvem amb cartolines molt divertides davant de tota la classe. Va ser una època que recordo amb molta diversió, ja que apreníem molt i de forma molt divertit. Fins i tot puc dir que recordo el que em va marcar més que va ser un del medi ambient, amb què vaig aprendre moltes coses, entre d’altres les paraules: pollution i environment. És curiós com se’t queden marcades algunes coses! Tant per bo com per dolent!

 

Extret de: http://1.bp.blogspot.com/-duPkBStx7AM/

Per anar acabant.... com he dit les altres no puc “criticar-les” perquè no les he viscut. Però, tot i així, m’agradaria acabar amb la idea que no penso que hi hagi una metodologia única i bona. 

La meva llarg experiència com a aprenent i la meva més curta com a docent em diu que s’ha de triar el millor de cada una segons el moment i els continguts que pertoquin.  La gramàtica és útil i és la base de qualsevol llengua, però crear situacions idònies perquè els aprenents puguin posar-la en pràctica, juntament amb el vocabulari i tots els seus coneixements és la clau de l’èxit! Aconseguir que els estudiants se sentint a gust, que interactuïn els uns amb els altres, aconseguir un ambient propici per a l’aprenentatge amb els punts més positius de cada mètode és un gran repte per al docent, però no en tinc cap dubte que és la recepta màgica per oferir un vol tranquil i sense gaire turbulències a tots els passatgers que es dirigeixen al magnífic món de les llengües!!!!!

Això és tot per avui reis, que ja n’hi ha hagut prou! Quanta informació!

Què en penseu vosaltres d’això que us he explicat? Les vostres experiències són semblants a les meves?? 

Fins aviat!