Hola de nou!!
A l’entrada anterior us parlava sobre les teories lingüístiques i avui
passem a les teories psicològiques. Així d’entrada, a simple vista diria que he
tingut més experiències conductistes, però aniré analitzant detalladament
algunes de les teories psicològiques que hem treballat a classe i les
experiències que he tingut amb cada una.
| Exercicis per practicar les estructures |
En primer lloc, les meves classes de llengua s’han basat principalment en
la teoria conductista. Des de primària i fins a ben entrat el batxillerat, les
classes eren bàsicament d’exercicis de memoritzar conceptes i estructures i
anar practicant amb exercicis de canvi d’estructura. Els llibres, com podem
veure en alguna foto que us mostro, eren basats en exercicis d’anar repetint
les estructures teòriques que ens havien ensenyat abans i després corregíem
tota la classe i nosaltres ens havíem d’anar posant “Bé” o no i, de tant en
tant, amb una mica de sort, queia alguna explicació sobre l’error que havíem
fet, si no, simplement deien “x” està malament, poseu-vos una creu!!! Com veieu
doncs, l’error era vist com una cosa negativa que havíem d’evitar perquè era
terrible cometre errors! Us torno a penjar una foto que vaig posar fa uns dies, en què podeu veure com ens feien apuntar els errors que fèiem en un full a part.
| Més exemples d'exercicis conductistes |
En segon lloc, us vull parlar també sobre la teoria humanista. A l’escola
no he tingut experiències amb aquesta metodologia, però sí en algunes ocasions
en acadèmies on feia idioma extraescolar. En concret, recordo el primer curs de
francès intensiu que vaig a l’escola oficial d’idiomes, en què érem un conjunt
d’estudiants que tots començàvem de 0 amb el francès i la professora ens feia
parlar molt entre nosaltres, per crear un clima d’amistat i comoditat entre
nosaltres. Sempre ens deia que si anàvem contents a classe apreníem més, i que
ens ho prenguéssim com una quedada amb uns amics. De fet, va ser una molt bona
experiència! Va ser un bon inici de vol, tot i que després la meva experiència
amb el francès tingués turbulències, com sabeu) !! ( si m’heu llegit abans ja m’enteneu!)
En tercer lloc, també vull destacar les classes d'Ensenyament de Llengües que estem cursant, en què treballem sobretot des d'un enfocament més cognitiu, que valora els avantatges de fer-nos reflexionar, de deixar-nos pensar. Amb tasques com el blog que fem o la wiki, se'ns activa el coneixement que tenim sobre els conceptes que tractem. És una bona i eficaç manera de treballar conceptes teòrics, sortint dels mètodes típics de memoritzar conceptes, posar-los a l'examen i després oblidar-los. Què en penseu??
Per últim també us vull parlar sobre la teoria constructivista o
sociocultural. En concret, he tingut experiència amb aquesta metodologia amb un
curs d’anglès que vaig fer un estiu, quan vaig començar a moure’m amb moltes
ganes pel món de l’anglès. Durant els estius, sempre buscava cursos d’estiu per
poder posar en pràctica el meu anglès, cosa que a classe no fèiem!! En aquestes
classes fèiem sobretot moltes activitats comunicatives, amb jocs de rol, jocs
situacionals.
| Full on ens feien apuntar els errors que fèiem |
Com veieu, he tingut més d’una experiència al llarg d’aquest viatge. Tot i
així, no em considero capaç de classificar cada una de les teories que hem
tractat com a bona o dolenta del tot, sinó que penso que el millor que pot
passar en una condició d’aprenentatge és que el professor/a sigui capaç d’agafar
el millor que trobi de cada teoria segons els objectius i les necessitats del
grup o estudiant que porta. Però clar!! Ja sé que és difícil, el perfecte
sempre és molt complicat d’aconseguir! Però bé, l’important és que reflexions
com aquesta sobre les meves experiències em permetin ser capaç de ser millor
docent el dia que m’hi trobi!
I vosaltres, què en penseu? Teniu alguna teoria que creieu que és millor?
Ens veiem a la propera reis!
Hola, Laia,
ResponEliminaCom tu, penso que és bo que un professor sigui capaç d'agafar la millor part de cada teoria i l'adapti a les necessitats dels aprenents!
Fins aviat,
Marta
Hola, Laia!
ResponEliminaM'agrada molt la reflexió que has fet al final. Com tu, penso que no hi ha una teoria absolutament millor que una altra, sinó que el professor hauria de "pessigar" una mica d'aquí i d'allà per construir una bona classe i que, sobretot, s'adapti al perfil dels seus estudiants.
Fins a la pròxima!
Laia