Hola a tots de nou!
Només queden dues entrades! L’estiu
ja és aquí!
Avui toca parlar de l’avaluació. Fins ara hem estat veient diverses teories
lingüístiques, metodologies, recursos, etc. i ara toca veurem com avaluem tot
això! Faré dues entrades: aquesta primera repassant els conceptes bàsics de l’avaluació
i la següent parlant més de les característiques de les proves d’avaluació que
he tingut.
Per començar, en general he experimentat un enfocament d’avaluació sumatiu.
En les diverses matèries que he fet, ja siguin de llengües o no, els professors
són els encarregats de posar una nota quantitativa per mirar quin nivell tens.
Normalment, si és igual o superior a 5 és un aprovat i si és inferior, malauradament,
suspès.
També m’agradaria dir que l’avaluació formativa no ha tingut gaire pes al
llarg de la meva educació. En determinades ocasions sí que teníem algun informe
amb comentaris, però en general sempre es complementaven amb avaluacions
sumatives que donaves un resultat quantitatiu final.
En segon lloc, us vull parlar sobre les diferències entre l’avaluació
qualitativa i la quantitativa. Per una part, durant els primers anys de l’escola
(primària i preescolar) els professors solien avaluar-nos entregant un informe
amb comentaris sobre el comportament i la manera de treballar que tenia cada
alumne. En general, explicaven com treballàvem i acaben l’informe amb un
comentari final felicitant-nos o remarcant el que calia canviar. Tots aquests
comentaris, anaven sempre acompanyats d’una nota més quantitativa que anava del
insuficient al excel·lent. Per altra part, a mesura que hem anat creixent, a
partir de secundària i batxillerat, les notes han estat més quantitatives,
deixant el comentaris qualitatius més en segon terme. Podem veure exemples d’això que explico a les
imatges que us he penjat.
Seguidament, vull fer distinció entre l’avaluació continuada i final. La continuada
és la que ha estat més present a la meva experiència, ja que sovint he estat
avaluada a partir del treball fet durant tot el curs, que es complementava amb
un examen final. Per tant, podríem dir que l’avaluació més típica és la que
combina l’avaluació continuada i la final. Durant tot el trimestre es van
seguint diferents activitats avaluables per comprovar que l’estudiant progressi
i vagi treballant, i a final de curs hi ha una prova final, que sovint té
bastant de pes. A mesura que ens hem anat fent grans, l’avaluació final ha anat
guanyant pes, donant a la nota de la prova final un percentatge bastant elevat.
Exemple d'avaluació més qualitativa |
Exemple d'avaluació quantitativa |
En tercer lloc, trobem els conceptes d’avaluació normativa, criterial i
ipsativa. Tot i així, només puc explicar la meva experiència en una d’elles: la
normativa. Les notes que he tingut al llarg de la meva educació han estat
bàsicament basades en la norma. Segons la meva experiència, no es té gaire en
compte el progrés que fa l’alumne durant el curs, tot i que penso que és un
factor important a tenir en compte, ja que el progrés és un punt molt positiu
de cara a l’alumne i que indica molt del seu treball.
Per últim, parlem sobre autoavaluació o heteroavaluació. En general, com la
majoria de vosaltres, les meves avaluacions han estat del segon tipus, ja que m’ha
avaluat una persona externa, com ara un professor o tribunal. En algunes
ocasions recordo haver treballat autoavaluacions amb alguns exercicis, però
sempre acabaven sent revisar i reavaluades per el professor/a.
Ens veiem a la següent entrada, per parlar una mica del tipus de proves d’avaluació
que he tingut!
Fins ara reis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada