8: El meu programa o currículum

Bona tarda!!!!!

Ja sóc aquí de nou!!! Això ja s’acaba i és que l’estiu ja és ben a prop!

Però encara queden unes quantes coses sobre les quals reflexionar, i això és el que faré una entrada més: reflexionar sobre alguns conceptes de la meva experiència en l’ensenyament de llengües.

Avui, en concret, us parlaré sobre el meu currículum! No pas el de feina!! Sinó que us parlaré sobre com s’han organitzat els diferents cursos de llengua que he seguit. I pensareu: i això no ho vas fer a la publicació anterior? I la resposta és NO. La diferència és que, mentre que ahir us parlava sobre la planificació curta de les classes, avui tractaré com han estat organitzats els cursos de llengua que he seguit.

Tot i que en algun punt es poden trobar, en general puc distingir dues experiències principals: la de les llengües maternes i la de les llengües estrangeres.

En primer lloc, pel que fa a les llengües maternes, dintre de les quals aquesta vegada també incloc el castellà per la manera que me l’han ensenyada, el curs s’estructurava seguint una gramàtica tradicional. El curs seguia l’ordre lògic de l’aprenentatge dels continguts gramaticals, i anava seguint les estructures sintàctiques, ja que sovint començàvem pel més bàsic: nom, verbs, etc. i anàvem seguint cap el més complex: sintagma, oració, text, etc. He de dir que tot això a mi ja m’anava bé, ja que m’encanta la sintaxi i realment, a partir de l’ESO que ja vam començar a fer coses més complicades, vaig gaudir com un camell amb les classes de llengua catalana i castellana. (mai m’he plantejat si els camells gaudeixen molt, però és una expressió que sempre han dit per casa)

 

Imatge que m'ha sortit quan he buscat per curiositat: "disfrutar como un camello"!!!! 

En segon lloc, ens trobem les llengües estrangeres. L’anglès també ha tingut algunes etapes d’estructuració segons la gramàtica tradicional, ja que, com he anat “criticant”, era la tendència de la majoria de professors d’anglès que havia tingut. Però, PER SORT, de tant en tant, s’anaven els núvols, l’avió fluïa sense cap problema pel cel, i arribaven algunes classes amb alguna tasca comunicativa. A l’escola aquestes ocasions van ser contades, de fet ja n’he parlat anteriorment: l’estimada professora que va arribar com un sol, presentant divertits projectes per anar treballant. Aquests projectes no tenien una planificació de continguts tan estricta, i es basaven en preparar diferents projectes, com un projecte de reciclatge, una obra de teatre, etc. 

Però bé... en general, l’anglès va seguir una estructura molt monòtona, fins que vaig tenir la sort de començar a fer alguna classe particular extra a l’escola. Aquestes classes particulars, igual que les de francès, es basaven més en funcions comunicatives. Treballàvem posant a la pràctica els continguts que sabíem a partir de situacions reals de comunicació, com ara presentar-se, donar la nostra opinió, definir-nos, etc. 

En francès, també m’agradaria destacar algun dels primers cursos que vaig tenir, que, com que eren les inicials i ens presentaven les coses bàsiques, seguien els centres d’interès o temes diversos de l’entorn immediat. Un dia apreníem vocabulari de la roba i possibles diàlegs que podíem tenir en relació amb el tema; el següent, el menjar, etc. 

He trobat alguns documents interessants. Algunes de les coses que us he explicat avui les podem exemplificar amb les fotos que vaig penjar a alguna publicació recent, que es l’índex dels llibres de l’escola. En aquestes, com podeu veure, veiem algunes activitats que fèiem a francès, que ens presentaven situacions reals de comunicació que havíem de posar en pràctica. L’altra foto és de l’índex del llibre de català, que, com podem veure, segueix un ordre totalment gramatical.

 

índex gramatical del llibre de català

unitat 1: activitat de presentació en francès

més activitats comunicatives: inscripció a un curs

més activitats en francès: fer un examen

Bé doncs! Això és tot per avui! Espero que no sigui pesat llegir tantes coses! Però és que quan et poses a reflexionar, no pararies mai!! Perdoneu, perdoneu!!!

Fins la propera guapos i guapes! I ànims que el final ja s’acosta!!

7. Planificació de classes

Hola!!

Això ja s’acaba eh! Però encara queden un parell d’entrades per reflexionar sobre un parell de temes!

Avui us parlaré sobre la meva experiència amb les diferents planificacions de classe de programació curta que hem tractat avui a classe. 

Fa uns anys que sóc professora de classes particulars, com alguns deveu saber, per tant, aquest tema m’ha resultat molt interessant, ja que planificar les classes és quelcom que faig molt sovint, però no m’havia plantejat mai el tema tan a fons. Així que  ja m’està bé reflexionar sobre les meves experiències, ja que han sigut el que m’han permès tenir alguna base per planificar les classes que faig jo avui en dia. 

índex del llibre de català, totalment basat en objectius

Així d’entrada, l’experiència més típica és la de classes programades per objectius. Tant les classes de català, de castellà o anglès eren generalment (tret d’alguna experiència que explicaré a continuació) basades en uns objectius concrets que sovint eren els que marcava l’índex del llibre.

Com podem veure en alguna d’aquestes imatges que he posat d’índexs d’algun llibre que tenia, els temes estaven marcats en objectius generals per unitats. Per exemple, els temps verbals, el subjecte, les categories gramaticals, etc. Aleshores la classe es basava en una explicació teòrica sobre aquests temes, que acabàvem practicant amb exercicis, que serien part dels objectius operatius, per comprovar que havíem aprés el que tocava en aquella classe.

Exemple d'explicació teòrica

Exemple d'exercicis per practicar la teoria

Aquesta manera de treballar per aprendre les regles és clarament deductiva, ja que a partir de les regles gramaticals, fèiem exercicis i finalment els posàvem en comú per resoldre’ls i avaluar-los. 

A banda d’aquestes típiques classes de llengua, també us voldria recordar aquella professora d’anglès que vam tenir una temporada (molt curta, per cert). Ens feia treballar per projectes més o menys setmanals en grup, que acabàvem presentant davant de la classe i exposant als passadissos de l’escola. Com sabeu, em va agradar molt treballar per projectes perquè tinc encara presents moltes coses que vaig aprendre i va aconseguir desenvolupar molt les nostres habilitats comunicatives com a mitjà per a l’aprenentatge. Segurament també em va marcar tant perquè va ser una excepció envers totes les altres classes que havia tingut i trencava amb la norma de classe per objectius, d’exercicis, correccions, etc. 

extret de: http://misseislenguas.files.wordpress.com/2012/05/4886342418_2173134a3c_o.png

També voldria destacar les classes d’anglès i de francès que he fet a fora de l’escola. Com ja sabeu, eren molt diferents de les classes que us he comentat abans, ja que en moltes ocasions les classes començaven amb una situació en concret, com ara un diàleg sobre una situació real de la llengua. A partir d’aquesta mostra, miràvem les coses que ens interessaven, com, per exemple, vocabulari o estructures i el treballàvem de forma oral i escrita de forma controlada i més individual, i després de forma pràctica més oberta per poder posar en pràctica l’ús de l’ítem. Per a mi, això seria una planificació més basada en ítems, ja que cada classe presentava un concepte en concret que treballàvem per donar prioritat a les habilitats orals i receptives. 

En resum, com veieu sempre hi ha dues etapes! L’etapa més planera i l’etapa amb més problemes i alguna turbulència. Les classes de l’escola sempre han sigut molt repetitives i massa limitades a l’estudiant sol que escolta el professor, pren notes, fa exercicis, corregeix i marxa. Segurament és per això que recordo amb molta més claredat les ocasions en què m’he trobat altres maneres de planificar les classes. Però bé, totes aquestes experiències són punts a favor meu, per al meu futur com a docent!

Això és tot reis! Fins la propera entrada!

Ja s’acosta el final!!!!!!!!!!!!

6: Les meves metodologies

Hola una altra vegada!!!

Avui us parlaré sobre les metodologies. A classe hem tractat diferents conceptes sobre aquest món de les metodologies, però el cert és que la meva experiència només em permet parlar d’alguna d’elles, tot i que n’hi ha d’altres que m’han semblat molt interessant i que m’agradaria haver “patit”. Per exemple, la Suggestopedia o el Silent Way són metodologies que no havia sentit mai , però que m’han semblat molt curioses. Però bé, anem al gra!

Us parlaré primer de tot de la metodologia gramàtica-traducció. Durant molts anys he estat “víctima” d’aquesta metodologia en moltes classes d’idiomes. En anglès, com ja us he explicat anteriorment, durant molt anys vaig tenir una professora que basava la seves classes en exercicis de gramàtica, de memorització de regles gramaticals, vocabularis, etc. per després ser capaços de traduir frases i textos en anglès. També a llatí vaig viure això! I és que no us ho he dit, però a l’escola també vaig aprendre llatí durant dos anys, i tot i que els meus coneixements no van anar més enllà dels conceptes que havíem d’estudiar per a la selectivitat, em va agradar molt! Les classes eren també molt gramaticals, basades en traducció de textos generalment literaris. De fet, he de confessar que sóc una boja de la gramàtica!! M’encanta! I doncs és per això, que ja m’agrada ja haver experimentat aquesta metodologia, tot i que s’ha de ser conscient que, alhora d’aprendre una llengua, el docent no es pot basar tan sols en aquests mètode, ja que pot ser que l’aprenent acabi amb moltes mancances, sobretot comunicatives. Com us he dit anteriorment, sóc bastant crítica del fet que després d’estar 10 anys estudiant anglès, una persona acaba l’escola sense parlar bé anglès, si no s’ha pogut permetre fer classes extraescolars. Si analitzem la majoria de classes d’idiomes (parlo sobretot de l’anglès per la meva experiència), veurem que els continguts són bàsicament gramaticals, amb aquesta metodologia, per tant, alguna cosa falla. Però bé, esperem que això vagi canviant! 

I precisament per això, us vull parlar d’altres metodologies que he experimentat i que també m’han semblat útils en moltes ocasions. Les classes de francès que vaig fer als inicis del meu viatge cap al francès van ser en una escola oficial d’idiomes, us en recordeu? Doncs, allà, la professora treballava molt des d’un enfocament més comunicatiu. Donava molta importància al diàleg entre alumnes, al discurs i situacions de comunicació efectiva. Alguna classe d’anglès que he fet algun estiu també han sigut basades en aquesta metodologia, ja que eren classes basades en speaking i pràctica de l’oralitat. Valoro molt positivament l’experiència que he tingut amb aquesta metodologia, ja que la considero molt útil per posar en pràctica tots els coneixements de gramàtica que es tenen, ja que si només et bases en exercicis gramaticals, no arribes a gaire bon port. I realment, va ser quan vaig veure que les estructures que tenia al cap servien per comunicar-me i fer-me entendre, que vaig començar a gaudir amb les llengües. 

A més, també us vull parlar sobre el mètode oral/situacional i audiolingual.  He tingut poca experiència com a aprenent amb aquest mètode, però en amb la professora que tinc actualment de francès, les classes es basen en la importància de l’oralitat i l’ús de la llengua. Em proposa contextos i situacions reals, a través de gravacions, diàlegs, etc. i a partir d’aquí fem exercicis de diàlegs i intercanvi d’opinions sobre el que hem vist. Amb cada una d’aquestes activitats, n’extrèiem el vocabulari que interessa i anem aprenent estructures.

També m’agradaria recordar aquella etapa amb aquella professora que us vaig explicar d’anglès que ens feia treballar per tasques o projectes. Cada setmana proposava un tema, com per exemple, el medi ambient, i cada grup feia recerca sobre cançons, notícies, imatges, vocabulari, etc. sobre aquell tema d’actualitat. Quan l’acabàvem, l’exposàvem amb cartolines molt divertides davant de tota la classe. Va ser una època que recordo amb molta diversió, ja que apreníem molt i de forma molt divertit. Fins i tot puc dir que recordo el que em va marcar més que va ser un del medi ambient, amb què vaig aprendre moltes coses, entre d’altres les paraules: pollution i environment. És curiós com se’t queden marcades algunes coses! Tant per bo com per dolent!

 

Extret de: http://1.bp.blogspot.com/-duPkBStx7AM/

Per anar acabant.... com he dit les altres no puc “criticar-les” perquè no les he viscut. Però, tot i així, m’agradaria acabar amb la idea que no penso que hi hagi una metodologia única i bona. 

La meva llarg experiència com a aprenent i la meva més curta com a docent em diu que s’ha de triar el millor de cada una segons el moment i els continguts que pertoquin.  La gramàtica és útil i és la base de qualsevol llengua, però crear situacions idònies perquè els aprenents puguin posar-la en pràctica, juntament amb el vocabulari i tots els seus coneixements és la clau de l’èxit! Aconseguir que els estudiants se sentint a gust, que interactuïn els uns amb els altres, aconseguir un ambient propici per a l’aprenentatge amb els punts més positius de cada mètode és un gran repte per al docent, però no en tinc cap dubte que és la recepta màgica per oferir un vol tranquil i sense gaire turbulències a tots els passatgers que es dirigeixen al magnífic món de les llengües!!!!!

Això és tot per avui reis, que ja n’hi ha hagut prou! Quanta informació!

Què en penseu vosaltres d’això que us he explicat? Les vostres experiències són semblants a les meves?? 

Fins aviat!