5: Teories psicològiques

Hola de nou!!

A l’entrada anterior us parlava sobre les teories lingüístiques i avui passem a les teories psicològiques. Així d’entrada, a simple vista diria que he tingut més experiències conductistes, però aniré analitzant detalladament algunes de les teories psicològiques que hem treballat a classe i les experiències que he tingut amb cada una. 

Exercicis per practicar les estructures

En primer lloc, les meves classes de llengua s’han basat principalment en la teoria conductista. Des de primària i fins a ben entrat el batxillerat, les classes eren bàsicament d’exercicis de memoritzar conceptes i estructures i anar practicant amb exercicis de canvi d’estructura. Els llibres, com podem veure en alguna foto que us mostro, eren basats en exercicis d’anar repetint les estructures teòriques que ens havien ensenyat abans i després corregíem tota la classe i nosaltres ens havíem d’anar posant “Bé” o no i, de tant en tant, amb una mica de sort, queia alguna explicació sobre l’error que havíem fet, si no, simplement deien “x” està malament, poseu-vos una creu!!! Com veieu doncs, l’error era vist com una cosa negativa que havíem d’evitar perquè era terrible cometre errors! Us torno a penjar una foto que vaig posar fa uns dies, en què podeu veure com ens feien apuntar els errors que fèiem en un full a part.

Més exemples d'exercicis conductistes

En segon lloc, us vull parlar també sobre la teoria humanista. A l’escola no he tingut experiències amb aquesta metodologia, però sí en algunes ocasions en acadèmies on feia idioma extraescolar. En concret, recordo el primer curs de francès intensiu que vaig a l’escola oficial d’idiomes, en què érem un conjunt d’estudiants que tots començàvem de 0 amb el francès i la professora ens feia parlar molt entre nosaltres, per crear un clima d’amistat i comoditat entre nosaltres. Sempre ens deia que si anàvem contents a classe apreníem més, i que ens ho prenguéssim com una quedada amb uns amics. De fet, va ser una molt bona experiència! Va ser un bon inici de vol, tot i que després la meva experiència amb el francès tingués turbulències, com sabeu) !!   ( si m’heu llegit abans ja m’enteneu!) 

En tercer lloc, també vull destacar les classes d'Ensenyament de Llengües que estem cursant, en què treballem sobretot des d'un enfocament més cognitiu, que valora els avantatges de fer-nos reflexionar, de deixar-nos pensar. Amb tasques com el blog que fem o la wiki, se'ns activa el coneixement que tenim sobre els conceptes que tractem. És una bona i eficaç manera de treballar conceptes teòrics, sortint dels mètodes típics de memoritzar conceptes, posar-los a l'examen i després oblidar-los. Què en penseu??

Per últim també us vull parlar sobre la teoria constructivista o sociocultural. En concret, he tingut experiència amb aquesta metodologia amb un curs d’anglès que vaig fer un estiu, quan vaig començar a moure’m amb moltes ganes pel món de l’anglès. Durant els estius, sempre buscava cursos d’estiu per poder posar en pràctica el meu anglès, cosa que a classe no fèiem!! En aquestes classes fèiem sobretot moltes activitats comunicatives, amb jocs de rol, jocs situacionals. 

Full on ens feien apuntar els errors que fèiem

Com veieu, he tingut més d’una experiència al llarg d’aquest viatge. Tot i així, no em considero capaç de classificar cada una de les teories que hem tractat com a bona o dolenta del tot, sinó que penso que el millor que pot passar en una condició d’aprenentatge és que el professor/a sigui capaç d’agafar el millor que trobi de cada teoria segons els objectius i les necessitats del grup o estudiant que porta. Però clar!! Ja sé que és difícil, el perfecte sempre és molt complicat d’aconseguir! Però bé, l’important és que reflexions com aquesta sobre les meves experiències em permetin ser capaç de ser millor docent el dia que m’hi trobi! 

I vosaltres, què en penseu? Teniu alguna teoria que creieu que és millor? 

Ens veiem a la propera reis!

4: Teories lingüístiques

Bon dia guapos i guapes!

Avui us vull parlar sobre les teories lingüístiques que he experimentat com a aprenent de llengües.

Mirant-ho així a simple vista, sense fer una anàlisi ben detallada, diria que en general la meva experiència es basa en la gramàtica tradicional., però mira’t més a fons diferenciaria dues etapes.

La primera és l’etapa escolar. Per norma general, com he dit en les publicacions anteriors, tret de l’excepció de la professora amb qui treballàvem per projectes, tots els altres professors de llengua basaven les seves classes en la teoria de gramàtica tradicional. Les tasques es basaven bàsicament en exercicis de vocabulari, definicions, completar espais a partir de regles gramaticals, etc.  En anglès, per exemple, al final de cada unitat dels llibres, trobàvem un apartat de vocabulari que ens feien apuntar a la llibreta en forma de llista amb la paraula en anglès i la seva corresponent traducció en català. Un cop al més, fèiem un examen de vocabulari per comprovar que ens l’anàvem estudiant. La resta d’exercicis eren de gramàtica. Al principi de cada unitat hi havia l’explicació de les normes gramaticals, com podeu veure a la foto. A partir d’aquesta explicació, hi havia una sèrie d’exercicis que eren sobretot d’omplir vuits, transformar frases, corregir errors gramaticals, traduccions, etc. 

La segona etapa que vull destacar és quan vaig començar a aprendre l’anglès amb la professora nativa. Des d’aleshores, ja no hi van haver més exercicis repetitius de gramàtica, ni vocabularis apresos per força, ni traduccions sense sentit. Em va donar la sensació que en setmanes aprenia més que en tots els anys que havia fet anglès a l’escola. I ara, avui en dia, hi penso molt. Quanta gent acaba l’ESO sense saber parlar anglès, tot i que ha estat un mínim de 10 anys estudiant-lo? Aquesta etapa la considero més enfocada cap a un enfocament pragmàtic, ja que eren classes en què es valoraven les necessitats lingüístiques de cada aprenent, es posava molt d’èmfasi en la contextualització, la pràctica i en la consecució de la comunicació. Treballàvem sobretot oralment amb un full on hi apuntàvem si ens interessava alguna cosa que anava sortint en els diàlegs i desconeixíem, per exemple. 

Aquest és un canvi que recordo molt positivament, ja que fins ara totes les classes que havia tingut d’idiomes eren iguals per a tothom, basades només en la gramàtica. Però des de llavors, les classes de les quals més fruits he tret són les que he fet sota aquesta teoria, tant d’anglès com de francès. 

Us deixo unes fotos perquè pugueu veureu una mica alguns exemples d’exercicis  que sustentaven aquesta teoria més tradicional. A la publicació anterior també vaig penjar algunes fotos de traduccions i índexs que també són interessants per a aquesta publicació. Com podeu veure, són exercicis majoritàriament escrits, amb criteris de correcció bàsicament que afecten a la normativa.

Explicació de la gramàtica

Exercicis d'omplir els forats

Exercicis de corregir errors

Això és tot per avui! Ens veiem a la propera! Ja em direu que en penseu d’aquestes etapes que he viscut en el meu viatge pel món de les llengües ;p!!!

3: 1a entrada bis

Hola de nou! 

Com us vaig dir ahir, avui us ensenyaré algunes fotos i us parlaré d’alguna experiència més que he tingut amb les llengües! 

En primer lloc, si em paro a pensar en els records que tinc de les assignatures de llengua que fèiem a l’escola, em venen al cap moltes imatges i històries. Algunes de bones, altres de molt bones i algunes altres de dolentes. 

índex de les classes extraescolars 

(idèntic a l'escola)

 L’anglès a l’escola sempre havia sigut una mica repetitiu. Com veurem en aquestes imatges, els índexs

 s’anaven repetint un any darrera l’altre, cosa que feia que les classes fossin molt poc dinàmiques. A més, anava a una escola d'anglès com a extraescolar i era el mateix. Tot d'exercicis de gramàtica... mireu l'índex! Ja d'entrada el llibre es deia: Grammar Time!! Recordo que sempre m'havia d'apuntar als marges dels fulls com es feien els temps verbals perquè no hi havia manera d'aprendre-ho: "he, she, it=verb+s!"

  

índex de tercer d'ESO

índex de segons d'ESO (casi idèntic al de tercer)

Tot i així, recordo que cap a segon d'ESO vam tenir una professora que em va deixar molt bon record. Suposo que si la recordo és perquè em va marcar. Amb ella no utilitzàvem tant el llibre perquè fèiem moltes cançons i activitats com petits projectes. No en tinc imatges perquè se’ls quedaven exposats a l’escola. Eren tant divertits i diferents que ens van demanar si els podíem penjar pels passadissos! I ens encantava aquesta nova dinàmica de classes! Vaig aprendre moltíssim vocabulari i molta cultura! 

Però desafortunadament, es va quedar embarassada i no va venir més. La resta de professors van ser molt iguals; tots seguien els llibres per temes: unitat 1: present simple, unitat 2: present continuous, unitat 3: comparació entre presents, unitat 4: past simple, etc., etc. és una pena... però és el record que tinc! 

Però va arribar un dia que em vaig apuntar  a un curs intensiu d’anglès a l’estiu i allà vaig veure la llum!! Va ser un d’aquells moments que em va obrir els ulls i em va donar forces per animar-me amb l’anglès! El curs el feia una professora americana. I les classes eren bàsicament de conversa, de comunicació! I de sobte vaig pensar: ostres!! Que l’anglès és més que exercicis d’omplir espais amb –ing o do o does. No sabeu amb quines ganes anava a les classes! “Mama, mama, que m’encanta l’anglès! I cada dia ser dir més coses!!” ho vaig viure amb molta il·lusió, i va ser des d’aleshores que vaig aprendre a separar l’anglès de l’escola, i l’anglès real: el que et permetia expressar-te amb una llengua que no era la teva! 

És una pena que no tothom hagi tingut l’oportunitat de fer classes extres i veure que hi ha vida més enllà dels exercicis de gramàtica i dels exàmens dels verbs irregulars! Simplement penso que és injust que en moltes situacions haguem de pagar diners estrés per realment aprendre. Potser vosaltres us heu trobat amb una situació positiva d’aquestes a l’escola, no dic que no. Tant de bo! Però per norma general penso que hi ha pocs professors que surtin del patró aquest que dic... però bé! Hem de ser positius i pensar que poc a poc anirà canviant! 

També m’agradaria parlar de les classes de francès. Com que ja tenia l’experiència de l’anglès, vaig decidir començar amb el francès d’una manera diferents. Vaig començar amb una professora que em feia classes particulars (no ho dic perquè sigui garantia d’èxit, perquè a vegades hi ha classes en grup que també són molt bones) que em feia parlar i parlar. És clar que també em donava bases de gramàtica per poder construir frases, però no aprenia a base d’exercicis escrits, sinó de parlar i parlar i equivocar-me! I la veritat és que he aprés francès molt ràpid! He fet dos anys de francès i, tot i que no tinc un nivell súper alt, penso que he aprés bastant. Tot i així, com us deia ahir, aprendre francès ha sigut difícil per  a mi, amb moments semblant a les turbulències d’un vol, ja que l’he estudiat amb molta pressió de la universitat. Però bé... poc a poc espero veure les coses més clares i arribar a una satisfacció com la del francès! 

Doncs ja veieu! Aquestes són les experiències que més m’han marcat! 

No m’enrotllo gaire més! Us deixo amb alguna prova de documentació interessant que he trobat. 

Alguns llibres de francès que he tingut a la universitat

Notes de l'escola d'anglès extraescolar.

Em feien escriure quins eren els meus errors típics en anglès

Típic full que ens donaven de gramàtica perquè ens estudiéssim de memòria els temps verbals

Redacció d'un examen

Típic examen repetitiu de gramàtica

Exercicis de traducció

Típica "xuleta" de com fer les preguntes en anglès

Repeticions i repeticions de com fer el present simple

Una de les primeres tasques de francès de la universitat

Revista que ens portava aquella professora per llegir en anglès. Part dels projectes

Llibres d'anglès que he tingut

Primers exercicis d'anglès a l'escola

Primers exercicis d'anglès

Primeres paraules escrites a la llibreta que la mama portava a la seva bossa

 Això és tot per avui! Quanta informació eh! 

Ens veiem a la propera!:)

2: Jo i les meves llengües

Jo i les meves llengües

Hola a tots una altra vegada!

Ja torno a ser aquí! Com esteu?

Viatge tranquil, fàcil

Avui parlaré sobre les meves llengües. Us explicaré quines són i que han representat per a mi en aquest viatge d’aprenentatge. Com veureu, hi ha etapes que s’han fet molt feixugues… com aquell viatge d’autobús cap a algun destí que no acaba mai… mentre que d’altres han estat lleugeres i fàcils de portar, com un vol de Ryanair cap a Londres. 

Començarem amb el CATALÀ: la llengua que m’acompanya des de l’inici d’aquest llarg viatge. El català és la meva llengua materna i amb la qual he crescut i em sento més còmode. Aquesta és una de les llengües que han estat com el vol de Ryanair; sense donar-me compte, l’he anada aprenent, ja que tant la meva comunicació familiar com la del meu ambient ha estat en aquesta llengua. Del català tinc el nivell C que et donen amb el graduat escolar, tot i que el meu nivell ha augmentat de manera molt positiva des que he començat la meva carrera. 

Típiques turbulències d'un viatge dur

En segon lloc, trobem el CASTELLÀ: una altra llengua que porto amb mi des dels inicis i que també ha estat fàcil i sense adonar-me’n. Tot i així, en aquest vol de Ryanair hi ha hagut alguna turbulència: algunes situacions en què he viatjat per la resta d’Espanya i algun comentari com “Se nota mucho que eres Catalana” m’ha arribat. De fet, aquests comentaris són per a mi com una turbulència, ja que aquí a Catalunya sembla que utilitzi les dues llengües sense cap problema, però quan realment he estat en un context totalment castellanoparlant m’he donat compte que tinc algunes mancances, tant a nivell lèxic, com fonològic. És per això que la considero la meva L2 i no la meva segona llengua materna; ni he crescut en un ambient familiar castellà, ni m’he mogut gaire en ambients castellanoparlants a nivell d’amics, per exemple. Ha estat una llengua fàcil, que he aprés com si fos la meva pròpia llengua, tot i que he d’acceptar que ni el seu aprenentatge ni la competència que tinc és comparable amb el català. Tot i així, la parlo i l’escric sense problema en el meu dia a dia i l’he aprés també inconscientment. Del castellà també suposo que tinc un nivell C, ja que el domino com una persona castellana, tot i els errors que pugui tenir, que considero de poca importància. 

En tercer lloc, trobem l’ANGLÈS: la meva primera llengua estrangera. M’ha acompanyat també des de gaire bé l’inici, tot i que no va ser fins els 3 anys que vaig començar a aprendre-la. Tot i així, com acabaré explicant en alguna publicació següent, el meu aprenentatge d’anglès es va intensificar en algun moment de la meva vida, ja que a l’escola no estava gaire satisfeta de com l’ensenyaven. Si hagués de qualificar la meva història amb l’anglès, diria que ha estat com un viatge llarg, cap a un destí que esperes molt, però que és llarg i amb etapes dures, com quan el del teu costat ronca i no pots dormir, o com quan ja has agafat el son i l’hostessa de vol et desperta perquè esmorzis. Tot i així, un cop arribes al destí, ets súper feliç d’haver passat aquest vol perquè ha valgut la pena per arribar allà on volies i ja no li tens en compte ni al company roncador ni a l’hostessa. El meu nivell és actualment d’un C1-C2. Tot i que no tinc el títol oficial, a través de les assignatures d’anglès que fem, puc deduir-ho. 

Per últim arriba el FRANCÈS: la meva segona llengua estrangera. És una llengua molt recent en la meva vida, ja que va ser com un d’aquells vols que has d’agafar de sobte perquè tens alguna qüestió pendent de resoldre a un altre país. La vaig començar l’estiu abans de començar la carrera perquè tenia claríssim que volia fer aquesta carrera, però em demanaven una llengua estrangera a part de l’anglès. I per proximitat i per comoditat, vaig escollir el francès, ja que en un cop de cotxe puc anar a practicar-lo. Segons les assignatures de francès que estic cursant, actualment tinc un nivell equivalent a un B1-B2, tot i que tinc intenció de treure’m el títol oficial per corroborar aquest nivell. Arribar fins aquest nivell ha estat un viatge molt molt complicat. Un d’aquells llargs amb moltes turbulències que he citat anteriorment. Com que l’he aprés amb molta pressió i rapidesa, he passat moments durs, en què he hagut de dedicar-hi moltes hores i esforç, però bé... ja se saps que aprendre una llengua no és gens fàcil. Tot i així, espero que tot aquest esforç també acabi valent la pena i rebi ben aviat la satisfacció personal que espero. 

Com veieu, doncs, vaig ser escolaritzada principalment en català, tot i que el castellà també va ser una llengua important a l’escola, ja que hi havia moltes monges que eren castellanes i no sé perquè, no van aprendre mai el català. Per tant, la meva educació formal ha estat bàsicament en català i en castellà, i la informal també. M’agradaria destacar també que els inicis del meu aprenentatge formal de l’anglès també van ser en català, tot i que ja explicaré que en penso respecte a això més endavant. 

A partir d’ara, si miro cap a un futur, m’agradaria haver aprofundit molt més en l’anglès, ja que és una llengua que m’encanta i que tinc moltes ganes de seguir coneixent molt a fons. Quant al francès, també tinc ganes de seguir aprenent-la, tot i que no tinc tanta motivació com el francès. M’agradaria obrir nous camins d’aquest viatge i apostar per altres llengües: l’italià em cria molt l’atenció i el portuguès també. Aquestes són dues llengües que m’agradaria aprendre més a nivell de satisfacció personal.  A nivell més professional, no descarto començar amb el xinés o el rus ben aviat, ja que s’ha de ser conscient de la seva importància. Així que sóc bastant positiva en matèria de llengües en un futur, ja que les llengües són el que m’agrada i m’encanta viure envoltada d’elles. Aquest és un dels molts motius que m’han portat a triar aquesta assignatura; vull viure amb i per a les llengües, i un dels àmbits que em criden més l’atenció és el seu ensenyament i aprenentatge. Per tant, espero que aquesta assignatura m’aporti respostes a totes les preguntes i curiositats que em plantejo. De moment, aquest blog està sent una gran manera de reflexionar sobre la meva experiència lingüística d’una manera que poques vegades m’havia plantejat! 

Això és tot per avui, demà seguiré amb una publicació on penjaré algunes imatges de records i fets que m’ajudaran a parlar i donar suport a la meva experiència i així també podeu comparar amb els vostres recursos i curiositats!

Fins demà guapos i guapess!!!